Educar és una tasca difícil i molt sovint el comportament dels nostres fills exigeix una perseverança i unes tècniques bàsiques de disciplina. La relació amb els nostres fills s’ha de prendre amb il·lusió, paciència i constància.
La paraula
educació prové del llatí "educare"
(formar, instruir) i es pot definir com a una transmissió de coneixements,
valors, costums i formes d’actuar. L’educació no solament es produeix
mitjançant la paraula sinó que està present en totes les nostres accions,
sentiments i actituds: els pares som un exemple vivent pels fills, tant pels nostres fets com per les nostres paraules, per tant, al principi, el correcte i l'incorrecte és simplement allò que fem o diem els pares. Això implica una gran responsabilitat i una profunda reflexió sobre el comportament personal patern.
 |
| JoAN TuRu |
A més, l'infant té dret a gaudir de nosatres com a pares, doncs l'educació no sols consisteix en la vessant racional d'escola, llibres, deures, sino també en compartir temps i espai amb els nostres fills.
En aquest sentit, el contacte amb la natura i amb la societat (concerts, conferències, festes populars, biblioteques, parcs...) poden ser-nos de gran ajuda.